El Marxant d'Amor

2007-01-12T02:15:00.000-08:00

2. DISFUNCIÓI em punxavaal braçllancesd’espines.El Marxant d’Amor
em pensavaque era joqui no funcionavai ara resultaque noque no ésque jo disfuncioniésque el materialque m’has passatés de baixa intensitatés una merdra prunxada en un pralcom volsque em col·loquixavalpretensque m’arrosseguicom un llimacamb mandíbulesde titanidel tres al quartode les ratestens femalpariti et falta ser prou veloçper esquivar-mevavavademla prima matèriala que enganxala que fa somniarla que m’has robati te l’has feta tevafilldeput’arrancaré el capd’una escopinadaheheheque me’n vull anara casa meuon m’espera la vladimiraque volun gramdos gramstres gramsi aixífinsal finalperquè m’estimai miraque em pensavaque era joqui disfuncionavai resultaque ets tufuncionari de la drogaque em vols trincarsapsque et folli un peixsangonerade la cantonadade Dislexington Squareamb Sulfatu Streetsapsperquè aram’ho quedototitotpel morrucamellorruja no t’esperarémésmon homi crac-k23·XII·06

Així és com m'ha entrat al blog. Si vols veure la portada de droga dos d'en Joan Josep Camacho Grau ves a les 11 i 35 del dijous 28 de desembre de 2006 de Pà Florit clic'cannejant -> www.paflorit.blogspot.com; i per llegir el poema d'en Camacho Grau degudament ordenat de dalt a baix com sempre es fa, clic'ca'neu a -> http://puny-eteries-festes.blogspot.com.
(Són 2 blogs del gang Camacho Grau de Bonastruc de Porta)

2006-12-28T16:42:00.000-08:00

05. PAPER I ESTRASSA
(de Droga dos)

“A la taula dels penjats
qui s’ausenta s’ha esborrat”,

Em dic en constant llum blanca llampec
que m’interromp l’ànsia i el gemec

Paper de vidre
i maquineta
que vol treu-re’n punta

¿I em parles d’abstinència amb l’aigüa al coll?
¡Doncs ja és hora xaval de fer un altra endoll!

Fent del tó
més seqüencial
espetegar l’inquietud

I a matar l’ànsia el jove-vell
va aixecar-se amb la cullera
a preparar-li oli a l’amic
buidant la papela amb trassa.

Poc després
goma aràbiga
en renovada inquietud

Del morir tots dos a un temps
jove i vell, cos i esperit
sens voler res més’ca fer
que deixar la tinta tota seca.

“Al sofà del qui hi és clavat
qui el convida posa pico”.

08. Apanya't

2006-12-21T11:55:00.000-08:00

# 08. APANYA’T

“em fas més pena que gràcia”
Carlesenric

Taques de l’humitat i fongs
em brollen de dins les venes
i dolls de la nuesa del fetge
arrossego com mamelles
per aquella sal dolça que
sempre em reclama.

¡Que m’empaiten els taurons
i no vegis com vaig d’apanyat!
Quan retopa el germà gran
que sent més pena que gràcia
i menys pena qu’altra cosa
absent al ventríloc del cor.

S'entén el que es vol dir

2006-10-10T01:03:00.000-07:00

S'entén el que es vol dir

2006-10-09T09:14:00.000-07:00

09. Dealer Nick Jet Love (d. William Burroughs)

2006-10-09T08:56:00.000-07:00

Nick Jet Love
veu ronca
com morta
sense cos:
-“Puc conseguir-
te'n si noi si-si
però he d’anar
pel cinturó
a la part baixa
de la ciutat”
-“Jo pago el taxi”
-“Ho sento noi
no pots venir
tu be que saps
que'l tipus no-
no ho vol i tal”
-“Si, ja ho entenc,
te doncs i ves
no t’arrepen-
gis 5 minuts”
-“Només un 1/4”,

Un'hora i mit-
ja-ja després
arriba en Nick
Jet Love els seus
2 ulls més clucs
mans en butxa-
ques de lament:
-“Ho sento no-
i no ha pogut ser
per’vui no n’hi ha
torna demà
potser demà
n’hi haurà del bo”,

Forta’margor
per l’hora llarga
d’estar en angoixa
la ràbia el cega
¡I tanta’spera
per ara re?...
esclata el noi,
Vertiginós:
-“Pot ser Jet Love...
però per demà
mai no tinc temps
i és que demà
serà’ltra dia
i jo només
visc els avuis
i no-no-no
que no vindré
a + a +
que tu ja no
estaràs aquí”

Va treure el seu
38 i
“pam pam” va fer
i així “pelà”
al cony de dealer
que ja de fet
l’hi estava bé
i al fi digué:
-“Jet Love xaval:
Ara’l pot ets
i no’m fa re
doncs sempre tu
m’el daves fluix
...”.

"Amb sucre està pitjor"
-Emilio Arrieta, com-
positor, 1823-1894-.

03. Llances d'espines

2006-10-07T16:32:00.000-07:00

# 03. LLANCES D'ESPINES

“And I am dumb to mouth unto my veins
How at the mountain spring the same mouth sucks.”
(“I jo estic mud per a dir a les meves venes
Com en l’aiguaneix de la montanya la mateixa boca mama”)
- Dylan Thomas, The force that through the green fuse drives the flower (La força que per la verda tija impulsa la flor), 1934.

[En memòria del Joan Lanza]

Jo tot el que volia era
amor pujar
riu amunt
un somni i escaig

Trist-deprimit em sentia
i amb records presos en mà
dubtava la decisió
de morir

Doncs era fort, jove, insegur
de que tot pesava tant
que vaig haver a la fi
d’aixecar el vol

Com un naúfrag que s’ofega
només
per indicar el lloc
per on ho fa

Doncs ja no té
ni carn ni sang
ni és enemic
de l’amic

Com aquelles ostres que
en l’oceà es guarneixen
de collarets falsos
de perles

I em punxava
al braç
llances
d’espines.

02 . Miralls / Mirades, part 1

2006-10-05T23:23:00.000-07:00

# 02. Titot jugant A FET D'AMAGAR entre xapes i miralls

“Coses inexistents, empal.lidiu
engelosiu-vos, mireu”
-Dolors Miquel, Inexistents-

“Un éclair... puis la nuit! – Fugitive beauté
Dont le regard m’a fait soudainement renaître,”
-Charles Baudelaire, A una passante, Les Fleurs du Mal, III-

A la Carmen ,“La Sevillana”
La del “Pitiríti”, si home si,
La Dona del Manolo.

2006-10-05T23:22:00.000-07:00

2006-10-05T22:53:00.000-07:00

Mirada última i súbtil-
ment capciosa apareix al mirall
del vidre de l’aparador,
- és de “La Sevillana” que veig
“pasar” a la bella noia prenyada
de l’home moreu,

(Dipòsit de la marassa
que dona la teta
i que resta sentada
i a sobre els genolls
hi du dues cares)

Al donar-se la volta dos “pixes”
espies amb placa travessen la porta
del “bareto” en sospita,
- i per’quell vidre mirallòs
llisca el pixat carrer estretant-se
tombant cap a ull sinistre

(Qu’és l’únic òval esquinç
del que “dona l’aigüa”
escampant a les mosques
de lleis “anti-omega”
que duen “pringoses”...)

2006-10-05T11:05:00.000-07:00

02. Mirades / Miralls, part 2

2006-10-04T18:06:00.000-07:00

# 02. Miralls-mirades

Mirades fluctuants de furtivitats
de la noia que amb tren se’n va a ciutat
al tancar les portes, au-tomà-ticament
el parpalleig mut d’un somriure
inquiet i assecant-se
al viatger de l’andana
que resta en l’ambient

(I un petó fuig d’esquenes
sens un bri de penediment
petó dolç, curt, inaudible
qu’escapa per la finestra del tren
quan marxa “xapant” les portes).

La vicissitud vanitosa
o l’arguciosa resposta
del nostre altre-tu
que tornarà a ser no-mai
més mirada interrogant
quan va’l fil de l’horitzò
en l’altra inconclús dilema
dels dos imantats miralls

(sento al titot del carrer que crida:
¡Puto gos de policia
que de nit vens a fer “xapes”
¿Potser és que vols qu’et mati
amb un somriure?!).

01. 8 apunts de Droga

2006-10-04T18:05:00.000-07:00

# 01. VUIT APUNTS DE DROGA

1
DROGA:
Sóc el vici i el DESQUICI
(no és caprici
ni és capritxu).
2
ON DÈRIA dic:
Diré Didàc
I ara ja dit
¿Què dic que he dit?
Ara dic ¡DROGA!
3
Més i menys DROGA:
Que MÉS voldria i
que MENYS volia.
4
Foc de DROGA:
La calor encen el foc
i el VERTÍGEN l’aviva.
5
Guany de DROGA:
Te de debó i de dolent
que AUMENTA l’ànsia de viure
i que anula la voluntat.
6
Manca de DROGA:
La pèrdua més gran
de la meva VIDA
va ser la cul.lecció
de cromus de “Vida y Color”.
7
Constant de DROGA:
O
I
O
Tens algu?
Em convides?.
8
Buit de DROGA:
Josep Pedrals (una tarda fent CAMPANA al Parc del Clot):
“L’home defuig el que el cos no tolera només els vicis ens fan vacilar”.

15. L'Alé del fred

2006-10-03T07:03:00.000-07:00

# 15. L'ALÉ DEL FRED (recidivitat o fuet- 7)

“Qui bé t’estima
mai t’oblida
mai et deixa
mai se’n va
...”
-Gitano de Mataró-

L’alé del fred recorda creus
a vista curta una nit fosca
ets lluny del sot i de nou veus
qu’estàs pensant allò qu’enrosca,

Plaer vital: Fressa constant
que mai no és tant i ¡Oi tant qu’estorba!
si t’hi capfiques... ¡Patapàm!,
al temps fotut j’has donat corda,

¡Calfreds aneu!, sóu fills del vers
com és gelor el que’t treus de sobre
doncs a prop teu (ja són les 10)
rebs escalfor i la porta s’obre,

Li dius qu’així
cercaves brasa,
el temps passat no fou pas breu
i hi resta al cos
un fred qu’arrasa,

Però ella et diu “Sort
que jo sòc llAna”,
et fa la truita a punt de neu
i un petó roig
finit magrana,

Titani cru
fluid
del
teu
mànec.

sóc qui escriu the love merchant

2006-10-02T01:52:00.000-07:00

(L'Amor Marxant, 1995)